Aquests
dies ens hem trobat amb dues sentències que de forma evident van
contra el sentit comú. Per un costat hi ha l'absolució de Francisco
Camps, i de l'altra, la condemna del jutge Baltasar Garzón.
Tot
i el que hagi dit la justícia, sabem que Francisco Camps ha
utilitzat el seu lloc privilegiat per a lucrar-se a nivell personal.
La
condemna del jutge Garzón bloqueja la investigació dels crims del
franquisme i la reparació als familiars de les víctimes de la
dictadura.
Amb
aquestes dues sentències la justícia deixa de complir el seu paper
de regulador social i esdevé una farsa per la complicitat amb l'un i
el linxament de l'altra. Ens trobem davant d'una situació perversa,
on es qualificat de bo el que és dolent i de dolent el que és bo.
Com
a la pel·lícula d'Aladin, el moment actual correspondria a l'escena
en la que Jafar, amb trampes, pren la llàntia a l'Aladin, i el món
esdevé un lloc insegur, negre i brut. Hem quedat en un estat de
desemparament, doncs els més mafiosos imposen la seva voluntat sobre
la resta. Aquesta situació històrica té molts punts en comú amb
la postguerra, on hi havia detencions i afusellaments arbitraris,
practicats per la cúpula dirigent amb l'objectiu d'atemorir la
població, i que aquesta tinguès una actitud submisa. Les
institucions sotmetien la població en lloc de protegir-la.
Quan
les institucions que han de protegir als ciutadans no ho fan, es
destrueix la trama simbòlica. La trama simbòlica és un sistema de
concepcions per mitjà de les quals, la societat es comunica,
perpetua i desenvolupa el seu coneixement sobre les actituds en
relació a la vida. La seva finalitat és conservar la continuïtat
de l'esdevenir psíquic i la tranquil·litat emocional. Té a veure
amb el sentit comú i amb aquells aspectes socials que ens
protegeixen. Els símbols actuen com a dipòsits en els quals es
recol·lecta el coneixement profund d'una societat. Quan les coses no
segueixen el seu curs natural, la psique no té on agafar-se. Es
perden els referents i s'entra en una situació de por, inestabilitat
emocional, estrès, patiment i indefensió, que es detecta en els
pacients quan em venen a veure.
A
partir d'aquí és molt fàcil manipular la població amb la por. Les
referències trontollen i adoptem una actitud submisa (i indiferent)
en relació als abusos que es produixen.
Una
de les maneres de minimitzar el dany que això pot produir és sortir
al carrer a protestar i compartir amb més gent els mateixos punts de
referència. Una altra pot ser buscar ajuda professional per a
restablir la trama simbòlica que fa de xarxa contenidora.
Barcelona,
15 de febrer de 2012
|
