La salut és el resultat de l'equilibri entre causes biològiques, psicològiques, socials i ambientals.
Els missatges que ens arriben sobre l'origen del nostre malestar i del nostre emmalaltir amaga sistemàticament que també hi ha un origen social en el patiment que sentim. Per això no ho relacionem amb la progressiva precarització de les nostres condicions de vida.
Això té dues conseqüències, doncs per un costat no identifiquem l'origen del problema, i per l'altra no duem a terme cap acció que reverteixi la situació, no sortim a protestar, no lluitem pels nostres drets. Aquest segon punt és important, doncs buscar solucions dóna una sortida adequada a la nostra ràbia produïda per les agressions patides, i per l'altra permet revertir la situació que ha probocat aquesta agressió.
Això s'ha vist en la gent que va ser represaliada a la nostra guerra civil. De les persones que varen ser perseguides, les que van poder tornar a tenir una vida digna, varen ser les que van sublimar el trauma. Això vol dir que varen ser capaces d'organitzar-se, buscar gent que hagués patit el mateix per compartir-ho, explicar-ho escribint, o pintant. L'organització per a combatre la injustícia té un efecte emocional equilibrant. Permet donar una sortida adequada a l'agressivitat i a més ajuda a crear condicions socials més justes que afavoreixen el benestar.
Actualment amb les retallades el que la classe dirigent està fent, a conciència, és crear unes condicions socials que fan que la població quedi esgotada emocionalment i econòmica. I això és aprofitat per a treure'ns drets laborals i humans. De manera que crea unes condicions de vida que afavoreixen la infelicitat. Quan això es produeix, hi ha un desequilibri entre els nostres desitjos i la nostra capacitat de satisfer-los. En aquesta situació l'agressió apareix a nivell del cos, principalment en les dones, en la contracció del múscul trapeci. Al múscul trapeci s'acumulen les contradiccions que tenim entre les condicions en les que vivim i com ens agradaria viure. Aquesta situació social fa que estem més tenses, que tinguem més contractures, més tendinitis, més cansament.
Identificar perquè ens sentim malament, ens ajuda a no culpabilitzar-nos. Ens sentim malament perquè el cos és un sensor molt fi del que ens agradeix, no perquè siguem incapaços de estar be.
Àngels Córcoles.
Barcelona, 13 de gener de 2012
